El que no expliquen...

L’Estatut preveu els següents criteris i el tripartit no ha respectat:

- Bilateralitat de negociació entre l’Estat i la Generalitat.

- Rendiment complet de la cistella d’impostos: 50% IRPF i IVA i 58% impostos especials.

- Variable de població rectificada. És a dir, cal tenir en compte com a variable bàsica per determinar les necessitats de despesa la població, rectificada per l’impacte de la immigració, pels costos diferencials que té Catalunya: la densitat de la població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social.

- Necessitats de despesa i capacitat fiscal. És a dir, es pretén vincular recursos a esforç fiscal.

- Lleialtat institucional. L’Estat ha de compensar la Generalitat per totes aquelles decisions que prengui que comportin una major despesa o un menor ingrés a càrrec de la Generalitat. (Llei de la Dependència, supressió de l’Impost de Patrimoni...).

- Nous mecanismes de solidaritat i anivellament (principi d’ordinalitat). El mecanisme d’anivellament i solidaritat queda limitat només a les prestació de tres serveis bàsics (educació, sanitat i serveis socials) i vinculat a l’esforç fiscal de cada comunitat autònoma. Paral·lelament, cal garantir el principi d’ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de recursos per càpita de comunitats autònomes un cop feta la contribució a la solidaritat.

- Consorci tributari que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni la totalitat dels impostos suportats a Catalunya.

Capacitat normativa. És a dir, participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota.
Presència de criteris de revisió cada 5 anys i actualització cada any.

L’aplicació del nou sistema de finançament ha de servir per reduir el dèficit fiscal de Catalunya, tal i com es va aprovar en una resolució al Parlament, votada el 2 d’octubre de 2008 per CiU i el tripartit:

“L’aplicació del nou model de finançament permeti un increment substancial dels ingressos de la Generalitat i comporti una reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat”.

Amb dades de l’any 2005, la Generalitat va fixar el dèficit fiscal en 16.735 M€, el 9,8% del PIB.
ERC, en el seu programa electoral de 2008, va establir "reduir un terç del dèficit fiscal", fet que representaria incrementar els recursos de la Generalitat uns 5.000 M€.

Com són les coses!

Està clar que el joc polític, el sistema en què es basa la nostra democràcia, fa que, com diu el refrany, uns tinguin la fama i els altres cardin la llana. Això passa quan hi ha un canvi de govern i el govern entrant acaba inaugurant obres emblemàtiques del govern sortint, per exemple.

A Castellar això ha passat i ja en vam parlar en el seu moment, quan el PSC va inaugurar 2 cops el mercat municipal, un projecte conjunt de la plaça Major que ells havien convertit en la base de la seva campanya de desgast el 2007. El va inaugurar 2 cops i encara sort que el president Montilla els va deixar penjats, perquè ja havien preparat una tercera inauguració!
Ara ens trobem que el mercat municipal guanya un premi de la Diputació de Barcelona, i aquells qui en van dir les mil pestes, es muden i van a recollir el premi, orgullosos, oblidant o potser empassant-se tantes barbaritats que van arribar a dir.

I és que el PSC és molt d'inaugurar i re-inaugurar, ho hem dit també diversos cops, que són els de la política del titular i la banderola. Ara, per exemple, després d'una remodelació encertada, la plaça Catalunya ha estat re-inaugurada. Bé, s'ha inaugurat la "reforma" de la plaça, que és un bon motiu per a fer inauguracions. A l'acta de la Junta de govern local del dia 22 de juny, hi consta el pagament dels actes d'aquesta inauguració, 2.320 euros., ni més ni menys. Valorin vostès mateixos.

CiU Castellar del Vallès

Sabies que tindrem 600 nous habitatges i no seran tots pels joves?

Sabies que el camp de futbol municipal el tirant a terra per fer-hi pisos?

Sabies que no tindrem cinemes ni espai d’oci alternatiu al municipi?

Sabies que Catalunya ens deuen més de 5.000 milions d’euros ?

Sabies que amb aquests diners podries tenir un beca/ajut per estudiar o per un habitatge de 500€/mes?


ET DONAREM LA RESPOSTA A TOTES AQUESTES PREGUNTES. ESCOLTAREM LES TEVES INQUIETUDS MENRTE SOPEM.
NO DUBTIS MÉS, VINE!

Dimarts dia 7 de juliol
Lloc: local JNC –carrer Prat de la Riba, 40-
Hora: 20.30
Sopar gratuït!

Els calés que no arriben

Portem 1095 dies pendents d’una sentència del Tribunal constitucional i gairebé 450 dies esperant els calés que ens deuen des de Madrid. Que està passant? No hi ha veritats absolutes, però si realitats objectives. I aquestes xifres demostren moltes coses.

1. La qüestionable legitimitat i legalitat d’un òrgan de l’Estat que no és capaç de dictar una sentència que respecti l’Estatut –aprovat amb referèndum-.

2. El govern central ni per més compromís institucional davant el poble de Catalunya és capaç de respectar un acord.

3. La incapacitat del govern català de liderar de forma diligent un procés de negociació –i això que són tots del mateix partit-.

4. La declaració solemne del president Montilla davant el Parlament de Catalunya a favor dels seus amics a Madrid abans que un front comú català per reclamar els diners que són nostres.

5. Podríem suavitzar la crisi a Catalunya si tinguéssim els calés que no ens arriben. Si Montilla fos capaç de negociar el finançament que recull l‘Estatut:

• 230.000 estudiants podrien tenir una beca per transport gratuït de metro, rodalies, bus o ferrocarril.
• 100.000 joves podrien tenir una beca salari de 6.000 €/any per anar a la universitat.
• 25.000 joves emprenedors podrien tenir una ajuda de 18.000€/any per la creació d’una PIME.
• 150.000 joves podrien tenir una ajuda habitatge de 500€/mes per lloguer o hipoteca.

Això avui només són xifres que per desgràcia del Tripartit i del PSOE no són realitats. Mentre els calés no arriben...

Gràcies

L'agrupació local de Convergència i Unió vol agrair la confiança de tanta gent en les passades eleccions al Parlament Europeu. A Castellar, CiU és clarament el partit que té una pujada més important tant en vots com en percentatge de vots: passem de 1285 vots el 2004 a 1592 vots el 2009 (un augment de 307 vots), i això fa que el percentatge de vot passi del 22,04% el 2004 al 25,43% el 2009, és a dir, CiU puja 3,5 punts en aquestes eleccions.

Però és cert que un resultat electoral té diverses lectures, i una d'aquestes lectures correspon als resultats de cada partit en comparació als altres, i a Castellar aquesta lectura és clara i diàfana: baixen PSC, ERC i ICV-EUA; pugen CiU i PP. Tot i que no es pot obviar la davallada d'ERC que passa de la tercera a la quarta posició al nostre municipi, cedint lloc al Partit Popular, la dada realment significativa és la pèrdua de 5 punts en percentatge de vot del PSC i la pèrdua de més de 120 vots.

No és possible no fer una lectura més enllà del Parlament Europeu dels resultats, a Castellar i a Catalunya. No és possible perquè la gent no vota uns eurodiputats en unes llistes obertes, vota un partit o un altre, i en aquest vot s'hi barregen les tendències ideològiques però també la valoració i acceptació dels qui governen a cada lloc o dels qui fan oposició a cada lloc.

A Catalunya la tendència ha estat molt semblant: CiU puja 5 punts en percentatge de vot, recupera la segona posició després del PSC i guanya a Girona i Lleida, traient molt bons resultats a les altres demarcacions i a ciutats importants del país. El PSC perd 200.000 vots, i el tripartit junt més de 340.000 vots a tot Catalunya. Alguna cosa deu voler dir.

Hi ha qui pensa que l'electorat és bord i poc intel·ligent i per això fa campanyes ridiculitzant els adversaris. No ha servit de res. Perquè l'electorat no és bord. Ves que no ho siguin els "brots verds" de ZP, el gran mag, el gran absent.

Agrupació local CiU